La Consol Oltra, que ha estudiat durant anys l’obra de Lluïsa Vidal, ha complert el seu de desig de veure l’obra d’aquesta pintora modernista al Museu Nacional d’Art de Catalunya. És la primera vegada que aquest espai dedica una exposició monogràfica a l’obra d’una dona. La mostra recull dibuixos, paisatges i sobretot retrats. Són pintures on es pot contemplar la capacitat d’aquesta artista de copsar la intimitat de la dona dins de la llar.

“Et dóna una mirada molt diferent del món de les dones. Lluïsa Vidal pinta el seu entorn més immediat, el que ella coneixia, mostra la dona en el seu entorn i transmet una mirada acostumada”, explica Consol Oltra, comissària de l’exposició monogràfica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya ofereix fins al 15 de gener. Fins ara, aquest espai mai no havia dedicat una mostra a exposar en exclusiva l’obra d’una dona.“Amb aquesta exposició jo crec que hem situat la Lluïsa on ha d’estar, on havia d’estar, al seu lloc, al MNAC”, remarca Oltra, autora també del llibre ‘Lluïsa Vidal: la mirada d’una dona, l’empremta d’una artista‘. Poc després de publicar aquest volum, Oltra va presentar un projecte a aquest museu per donar a conèixer al gran públic l’obra d’aquesta pintora modernista. “Els hi va agradar la idea de seguida. A part, ells tenien obra de la Lluïsa. És com una mena de rescat del que tenen al fons del museu, de treure’l a la superfície”, explica Oltra.

L’exposició “Lluïsa Vidal. Pintora del modernisme” recull dibuixos, pintures de la seva etapa a París, paisatges, il·lustracions de la seva tasta a publicacions com ‘Feminal‘, ‘Ilustración Artística‘ i ‘Hojas Selectas‘; i bàsicament algunes de les seves millors obres com a retratista. La Lluïsa va apartar moltes coses de la seva vida per dedicar-se plenament a la pintura. “Tenia la seva clientela, la buscaven pels seus retrats. Va ser una dona que va viure de la seva professió, totalment”, relata la historiadora de l’art Consol Oltra.

La figura humana, especialment la de la dona, és la protagonista a les seves obres. “La reflecteix amb total naturalitat, amb la postura i amb el rostre. Mostra els somriures sempre oberts o ensenyant la dentadura, no? És una cosa que pocs artistes al llarg de la història del art han fet”, apunta Oltra, que també explica com després de la mort de Lluïsa Vidal, en algunes de les seves obres, es va substituir la seva firma per la d’altres de més cotitzades com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. “Es coneixen casos en què s’han aprofitat de la qualitat pictòrica d’ella i després, fraudulentament, al llarg dels anys doncs han canviat signatures. S’han venut com a obres de pintors que es cotitzen molt més”. Per fer aquesta exposició ha estat imprescindible l’ajuda de la família de Lluïsa Vidal, que ha obert el seu arxiu,del Museu del Vi de Vilafranca, del Museu Vil·la Casals del Vendrell i també del MNAC, tot i que la majoria d’obres provenen de col·leccions particulars.